Durant aquest trimestre treballarem el gènere periodístic de les entrevistes.
Hi ha dos tipus d'entrevistes, l'entrevista informativa i l'entrevista de personalitat.
- La informativa, és objectiva amb l'entrevistat i no té comentaris ni descripcions interpretatives. Recull idees i opinions de la persona entrevistada.
- La de personalitat, aborda en profunditat la biografia, les activitats, les opinions i el tarannà de l'entrevistat. Té comentaris del periodista i valoracions subjectives. És més extensa.
Aquí teniu un enllaç on trobareu entrevistes interessants:
http://www.naciodigital.cat/secunderia/noticies/330/entrevistes
Entrevista a Lídia Alberich
Qui no ha somiat mai a ser un cantant famós, pujar dalt d’un escenari, passejar per catifes roges, ser el centre dels flashos de les càmeres?
Quina cançó vas interpretar?
Amb els diners que guanyes a l’orquestra en tens suficient per viure?
No, penso que si no treballés a la perruqueria no podria ni pagar el pis. Però això m’és igual a mi perquè és una cosa que faig durant el temps lliure i ho faig perquè m’encanta.
Toques algun instrument?
Es pot dir que sí. Quan era pertita vaig fer cinc anys de piano i també toco la guitarra, però no he fet classes de música.
Tens temps lliure per a qualsevol altra activitat que vulguis fer?
De temps lliure no en tinc però per a mi el temps lliure és anar a assajar a l’orquestra i cantar.
La teva família t’anima a ampliar els teus coneixements?
Sí, sempre em diuen que primer es comença per una cosa senzilla però que amb el temps la cosa es pot anar ampliant.
Entrevista a l’eurodiputat Ramon Tremosa
10 de març de 2012
Ramon
Tremosa va néixer a Barcelona el 30 de juny de 1965. És casat amb la Maria Rosa i és pare
de tres fills. Va viure a Sant Boi de Llobregat fins als quinze anys i des de
llavors ençà sempre ha viscut al barri de Gràcia (Barcelona).
Va
estudiar l’EGB als Salessians de Sant Boi i el BUP i el COU a La Salle de
Gràcia. Va preferir l’objecció de consciència al servei militar obligatori,
realitzant la prestació social al Casal d’Infants del Raval entre 1992 i 1993.
Li
agrada llegir i escriure, així com també anar al teatre i al cinema. Va
estudiar cinc anys el piano i ha cantat durant molts anys en diferents corals.
Li agrada nedar (és soci del Club Natació Barcelona) i caminar per la muntanya.
Parla l’anglès i l’italià correctament i va estudiar tres anys d’alemany.
Bon
dia! Abans de començar, li dono les gràcies per contestar aquesta entrevista.
1.
On va
néixer?
Vaig
néixer a Barcelona, però he viscut uns anys a Sant Boi de Llobregat. Actualment
visc al barri de Gràcia de Barcelona.
2.
De
quin equip és?
Sóc
del Barça.
3.
Coneix
la Granadella?
La
meva mare és del Poal (Pla d’Urgell) i és on he passat els estius d’infantesa i
d’adolescència. Gràcies a això conec bastant bé les comarques de ponent. No conec
molts detalls de la Granadella però sí que la puc situar al mapa.
4.
Què va
estudiar abans de ser polític?
Sóc
llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona l’any 1992.
Posteriorment em vaig doctorar a la mateixa universitat el 1999. La tesi
doctoral, que analitzava l’impacte de la política monetària sobre els beneficis
empresarials en la manufactura catalana (1983-1995), va ser feta al departament
d’Economia de l’Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 1999 també
vaig realitzar un Màster en Anàlisi
Econòmica Aplicada a la Universitat Pompeu Fabra. Des de l’any 2002 sóc professor titular del departament de
Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona.
5.
Què el
va fer endinsar-se al món de la política?
M’estimo
el meu país i em dolia veure com s’anava degradant amb el temps, degut a la
crisi econòmica però sobretot degut a l’espoli fiscal que pateix Catalunya per
part de l’Estat espanyol, des de fa molts anys. Això fa que cada vegada més,
els joves d’aquest país tingueu menys oportunitats i és aleshores que vaig
pensar que havia de fer alguna cosa per garantir un bon futur als meus fills,
perquè mai em poguessin retreure el fet de no haver intentat fer res per
canviar aquesta situació.
6.
Quina feina
desenvolupa exactament a Brussel·les?
A
Brussel·les assisteixo a les sessions del Parlament Europeu (PE), ja que és
allà on hi ha una de les seus d’aquesta institució. L’altre és a Estrasburg
(França), on hi anem una setmana al mes. Hi ha molta polèmica sobre aquest
tema, ja que té un sobrecost molt elevat traslladar a tots els funcionaris,
eurodiputats, i molta documentació des de Brussel·les fins a Estrasburg cada
mes.
7.
És
molt diferent el parlament europeu del parlament català?
Per començar
som 751 eurodiputats, a diferència dels 135 de la cambra catalana. Per tant, el
volum de documentació que es genera és molt elevat. Una altra cosa que m’agrada
destacar és que l’eurodiputat treballa per la seva circumscripció, defensa els
interessos locals dels ciutadans que l’han votat i per tant no hi ha disciplina
de vot dins del mateix grup polític. Per exemple, el partit que jo represento,
Convergència Democràtica de Catalunya, es troba dins del Grup ALDE (Aliança
dels Liberals i Demòcrates Europeus) dins del Parlament Europeu i dins
d’ALDE, moltes vegades hi ha diferents opinions sobre un determinat tema i per
tant hi ha votacions diferents.
8.
Es pot
parlar en català al parlament europeu?
El
català no està reconegut com a un idioma oficial dins la Unió Europea i
per tant, no pot ser utilitzat com a llengua de treball a cap institució
europea. Això és degut a que l’Estat espanyol només reconeix la llengua
castellana com a oficial dins l’Estat espanyol.
Fa
temps que alguns eurodiputats catalans treballem plegats per corregir aquesta
anomalia i tenim el compromís de l’actual president del PE Martin Schulz, que
coneix bé la nostra literatura, a què puguem utilitzar el català com a mínim al
plenari. Aquest fet no suposaria cap despesa extra al PE ja que la majoria de
traductors del castellà són catalans.
9.
Quina
visió tenen els europeus de Catalunya?
No he
hagut d’explicar mai què és Catalunya. Qualsevol europeu que ha estudiat una
mica ens coneix i ha estat més d’una vegada a Barcelona. Saben que tenim la
nostra pròpia llengua, cultura, bandera i institucions. Fins i tot saben que el
nostre Parlament va prohibir les corrides de toros!
10. Com es veu la crisi d'Espanya al
parlament europeu?
Veuen
els polítics de l’Estat espanyol com a grans irresponsables, que han portat al
país a la ruïna quasi absoluta, ja que els governs seriosos del nord d’Europa
van fer les reformes necessàries just quan començava la crisi. Això ha fet
que quasi bé no hagin notat la crisi i els ha portat al creixement de
la seva economia i tenen unes taxes d’atur també baixes.
Saben
però, que els catalans som diferents que a la resta de l’Estat, ja que el
Govern de l’Artur Mas va ser el primer a prendre mesures d’austeritat,
segurament impopulars, per a disminuir el deute català i començar a sortir
de la crisi.
11. Qualsevol ciutadà pot saber quines preguntes es fan al parlament
europeu?
Qualsevol
eurodiputat té la capacitat d’entrar preguntes parlamentàries a la Comissió
Europea i al Consell Europeu (no al PE). Aquests, tenen l’obligació de
respondre per escrit abans de deu setmanes. Tant les preguntes com les
respostes surten publicades a la pàgina web del PE, traduïdes als 27 idiomes
oficials de la UE.
Doncs, fins aquí l’entrevista. Moltes gràcies per dedicar-nos una mica del
seu temps, sabem que té molta feina. I moltes gràcies també per deixar-nos
endinsar a un món desconegut pels estudiants com és el Parlament Europeu.
Si voleu conèixer millor l’eurodiputat podeu accedir
al següent enllaç:
Albert Martí
Entrevista a Lídia Alberich
 |
| Lídia Alberich |
Per saber com és aquest sentiment, entrevistarem a Lídia Alberich Ribalta, que als vint-i-dos anys ja ha provat sort en el concurs Operación Triunfo i ha cantat també en diferents orquestres.
Tot seguit ens explicarà millor la seva trajectòria professional.
Quan eres petita ja tenies instint musical o bé t’ha aparegut de gran?
De petita sempre escoltava música i agafava qualsevol cosa en forma de micròfon per fer veure que era una cantant famosa.
De petita sempre escoltava música i agafava qualsevol cosa en forma de micròfon per fer veure que era una cantant famosa.
Sempre has tingut aquest interès per la música?
Com he dit anteriorment, des de ben petita, però quan em vaig començar a aficionar més va ser als quinze anys.
A quina edat vas començar a cantar?
Va ser a Bellaguarda, a l'escala en hi-fi. Vaig cantar en directe i em vaig sentir orgullosa de com me n'havia sortit. Vaig pensar que havia superat la vergonya.
A quina edat vas començar a cantar?
Va ser a Bellaguarda, a l'escala en hi-fi. Vaig cantar en directe i em vaig sentir orgullosa de com me n'havia sortit. Vaig pensar que havia superat la vergonya.
La primera vegada que vas cantar en directe, com et vas sentir?
Com he dit, va ser a l’escala en hi-fi de Bellaguarda, vaig passar vergonya però vaig pensar que si volia ser cantant havia de superar-la algun dia; aquella estona va ser genial.
Com he dit, va ser a l’escala en hi-fi de Bellaguarda, vaig passar vergonya però vaig pensar que si volia ser cantant havia de superar-la algun dia; aquella estona va ser genial.
Quina cançó vas interpretar?
Una de la famosa pel•lícula de Disney High School Musical.
A part de cantant, et dediques a alguna altra professió o només vius de l’orquestra?
Sóc perruquera i quan tinc temps vaig a assajar a l’orquestra i els caps de setmana toquem a diferents pobles de Catalunya.
Sóc perruquera i quan tinc temps vaig a assajar a l’orquestra i els caps de setmana toquem a diferents pobles de Catalunya.
A quina orquestra cantes?
Aforo 3 (TALIA)
Amb els diners que guanyes a l’orquestra en tens suficient per viure?
No, penso que si no treballés a la perruqueria no podria ni pagar el pis. Però això m’és igual a mi perquè és una cosa que faig durant el temps lliure i ho faig perquè m’encanta.
Toques algun instrument?
Es pot dir que sí. Quan era pertita vaig fer cinc anys de piano i també toco la guitarra, però no he fet classes de música.
Tens temps lliure per a qualsevol altra activitat que vulguis fer?
De temps lliure no en tinc però per a mi el temps lliure és anar a assajar a l’orquestra i cantar.
La teva família t’anima a ampliar els teus coneixements?
Sí, sempre em diuen que primer es comença per una cosa senzilla però que amb el temps la cosa es pot anar ampliant.
Ara que ja ets cantant en una orquestra, t’agradaria pujar de nivell?
No m’agradaria, m’encantaria, seria una nova experiència.
No m’agradaria, m’encantaria, seria una nova experiència.
Bé Lídia, moltes gràcies per dedicar-nos una petita estona del teu temps lliure perquè ja sabem que estàs molt ocupada.
Clàudia Nogués i Elena Segura
Entrevista a Mossèn Àngel Alegre
La vida religiosa ens preocupa. Per saber-ne més, el mossèn de la parròquia del Soleràs, Àngel Alegre, s’obre a nosaltres relatant-nos, una a una, totes aquelles respostes que fins ara només havien estat dubtes dins nostre.
Bona tarda senyor Alegre, encantats d’estar aquí amb vostè. És un honor poder acompanyar-lo almenys una estona en aquesta vida tant peculiar. Així doncs, si no li importa procedim amb l’entrevista:
A quina edat vau decidir entregar-vos a la vida eclesiàstica?
Als 16 anys vaig fer la primera professió de fe, però no va ser fins als 27 que em van ordenar capellà.
Us va costar decidir-ho o va ser un pas relativament fàcil?
Va ser un pas difícil i decisiu, volia seguretat.
Com va reaccionar la teva família quan els ho vau explicar?
Bé, la meva família és religiosa, tinc familiars (tiets/es) frares i monges.
En el vostre ofici, sabem que té obligacions a respectar, ens en podríeu esmentar algunes?
Tractar molt bé a tothom, donar testimoni del que predico, dedicar-me als joves...
És molt important en la vostra professió l’aspecte de no poder tenir relacions sexuals?
No és el més important del meu ofici, queda en un segon terme. No he format una família però tinc molta gent que em valora i m’aprecia.
Sabem que vostè és molt religiós, al cap del dia pregues molt o ja sabeu que Déu confia en vostè?
Al llarg del dia prego unes 4 o 5 vegades, normalment col•lectivament. També prego sol en algunes ocasions.
Trobeu correcte que hi hagi gent que no cregui en Déu?
Clar que sí, creure en Déu és una opció lliure a escollir, ningú t’obliga. És un do que hi ha gent que l’accepta i hi ha gent que no.
Creieu que el jovent d’avui dia es tornaran a enganxar a la moda catòlica?
Espero i crec que sí. En aquesta època el jovent no està tan marcat com anys enrere però penso que també hi haurà joves que es declinaran cap a la vida religiosa.
Recomanaríeu als cristians llegir la Bíblia?
Sí, no solament els cristians sinó tothom. És la vida de les persones avantpassades, presents i futures. Allà queda expressada la vida de tots (dolor, pena, confiança, rancor...).
No sabem ben bé que representen les estoles, en quin temps segons el calendari religiós s’ha de vestir d’un color o d’un altre?
- El color blanc és el color de Pasqua, Festes del Senyor i Mare de Déu i Sants que no són màrtirs.
- El color verd es porta fora del temps d’Advent, Quaresma i Pasqua.
- El color morat durant l’Advent, Quaresma, celebracions de difunts i celebracions de caire penitencials.
- El color vermell en Festes de l’Esperit Sant i màrtirs.
Quants actes importants va realitzar al Soleràs l’any passat?
Vaig protagonitzar uns quatre batejos, un casament i quatre enterraments. També he de dir que hi van haver quatre confirmacions.
Moltes gràcies mossèn Àngel per haver col•laborat amb nosaltres a la nostra entrevista. Gràcies de nou.
 |
| Església del Soleràs |
